Us deixem amb aquest vídeo reportatge de la setmana de la poesia 2015 al Col.legi Sant Miquel.
Professors, alumnes, Pas, Ampa i la bibliotecària de l’escola van fer possible una setmana de poesia a les aules, als passadissos i als patis.
Poesia per a tothom
Amb motiu de la Diada de Catalunya, honorarem la nostra llengua amb una poesia de Joan Maragall, El cant de la senyera
EL CANT DE LA SENYERA
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!
¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Que gaudiu moltíssim!
L’escola ha de vetllar perquè la poesia segueixi viva a dins les aules, “la poesia és l’essència de les humanitats”. Aquesta idea va quedar clara i es va demostrar a la passada inauguració del llibre Setanta anys de poesia catalana al col·legi Sant Miquel dels Sants i de l’exposició Senti_ments situada al Temple Romà de Vic. Una exposició que Mireia Puntí va presentar tot recordant la importància de reconèixer els treballs artístics dels alumnes i va parlar de la imposició de la utilitat en el món educatiu quan l’art també serveix, ja sigui per facilitar una experiència estètica com ser una mirada crítica amb la societat.El dissenyador de l’espai, Jaumira, va recalcar que el repte de l’exposició havia sigut buscar en el disseny de l’espai aquells trets característics del col·legi: el rigor, l’exigència, la discreció, la sensibilitat pura. I introduïr-ho amb consonànica en un espai bell per si sol, com és el cas del Temple Romà.
“La poesia és transferible” ens anunciava Josefa Contijoch en la seva ponència que va omplir el Temple Romà de paraules boniques i agraïments cap a la poesia.
Ignasi Roviró, Josefa Contijoch, Carme Codina,Jaumira, Mireia Puntí i Enric Costa van fer-nos un tastet del llibre i ens vam empapar de poesia gairebé una hora. Envoltats de 18 plafons de fusta càlida amb 18 poemes que surten per fer-nos recordar el passat poètic d ‘una escola amb una llarga trajectòria.En fí, l’ambient perfecte per sortir del Temple, amb la sensació que sempre hi han coses a rescatar de la història. En aquest cas, de la intensa vida d’alguns alumnes que van deixar-nos versos com aquests, sortits de l’ànima:
“Doncs tinc les mans a la vida, agafades”
“El present sempre té pressa en el seu món”
El llibre editat forma part de la col·lecció Societat i ensenyament a Vic,i es divideix en 3 blocs dividits cronològicament, que sumen 60 veus poètiques, des del primer poema El Pastor de Candi Espona i Bayés de l’any 1947 fins al poema Vida, a Montserrat Abelló de la Cristina Sabala i Jarque 2015. Amb pròleg del poeta vigatà Lluís Solà Sala.
L’edició del llibre ha sigut amb el suport de la Institució Puig-Porret i El 9 Nou. I l’edició va a càrrec de Ingnasi Roviró, Carme Codina i Núria Molas.
Aquí us deixo alguns versos que vaig esgarrapar durant l’acte:
…Era freda la neu i el temps opac...(Víctor Sunyol)
Fins i tot us ha fet gràcia veure’m indefens, mentre vosaltres ereu sota la màscara (Víctor Sunyol)
….Fóra impossible
cercar de nou
un retrobament .. (Enric Rovira i Bassas)
HAIKU
Bell xiuxiueig.
Papallones sense esma
Les fulles cauen.
(Mariona Bertran i Subirana, 2006)
xuclant la darrera gota (Rovira)
Quan el silenci es torna pau… (Pere Puig i Font)
…no és matxucar paraules…
Recomanat a tot lletraferit
Enhorabona
El poeta i traductor Francesc Parcerisas i Vázquez-nascut a Begues municipi del Baix Llobregat l’any 1944 ha sigut premiat per la serva trajectòria aquest 2.015:
Deixant el prestigi que li aporten aquests premis al poeta contemporani, Parcerisas ens continua traslladan a una poesia que vol ser intimista i realista on sovint ens fa qüestionar la nostra moral i els nostres valors com a individu i com a societat. Un exemple el trobem en el poema Contenidors, que no podem deixar d’acostar-nos a la realitat cruel d’uns sense sostre que tots identifiquem i que podríem tenir-hi moltes coses en comú.
Creació d’un món amb paraules on es veu la Instatisfacció de l’esperit
CONTENIDORS
Al costat del lloc on aparco
un home de la meva edat
furga —un basto de ferro a la mà—
els contenidors de les escombraries.
Ni ell ni jo no esperem tresors,
només papers o ferralla per malvendre
o la roba estripada i bruta
que encara ens estimem quan s’accentua el fred.
Tanco el cotxe d’esma davant aquest altre jo
que només ha tingut una mica menys de sort
en l’equilibri damunt les teranyines de la vida.
Camino carrer enllà i de seguida me n’oblido.
Però, només una mica més amunt,
topo, de sobte, amb un noiet jove
que regira també deixalles d’un altre contenidor.
El destí que acabo d’acceptar en l’home gran
—més atzar o menys sort per a una fi inexorable—
ara em burxa com un ganxo damunt el pit:
en la desolació d’aquest jove també hi veig
els meus fills que regiren
amb el mateix meu ferro
les deixalles del futur.
Francesc Parcerisas, Seixanta-un poemes, Quaderns Crema, 2014
Entrevista:http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/26838/CAT/francesc-parcerisas.html
El Col·legi Sant Miquel dels Sants acabarà el curs escolar amb la presentació d’un llibre i una preciosa exposició :
SENTI_MENTS
El 1947, en plena postguerra, un alumne de Sant Miquel va escriure un poema en català que va ser guardonat amb un premi literari. Així s’encetava una llarga producció poètica catalana que va començar amb les Festes literàries de Sant Tomàs dels anys quaranta fins als seixanta, va continuar amb tres revistes de poesia que es van publicar als anys setanta del passat segle, i ha arribat als concursos literaris de Sant Jordi que se celebren des dels vuitanta fins a l’actualitat.
Ara el Col·legi Sant Miquel ha publicat l’antologia poètica Setanta anys de poesia catalana en homenatge a aquests alumnes que durant tants anys han escrit poesia, seguint l’alenada poètica del seu interior expressada en paraula, sota l’empara de les seves lectures i del mestratge de professors.
L’exposició Senti_ments mostra alguns versos de l’antologia que han estat il·lustrats per alumnes de secundària, dibuixants i artistes amb una sensibilitat personal que els ha dut a transformar la paraula poètica i els sentiments que expressen en dibuix i color.
La inauguració i la presentació es farà el proper divendres dia 19 de juny a les vuit del vespre, al Temple Romà.
Us hi esperem
La Fundació Palau presenta la desena edició del festival Poesia i + del 3 a l’11 de juliol a Caldes d’Estrac (Maresme)
Com en els últims dos anys, el festival tindrà un marcat accent musical. Es tracta en general de músics i cantants amb una forta vinculació amb la poesia. En alguns casos, són bandes liderades per poetes (Els Nens Eutròfics, Pentina’t Lula); en altres, cantants que han fet de la poesia un dels seus principals eixos (Maria del Mar Bonet, David Carabén). També comptarem amb músics que últimament s’han acostat a la literatura i han publicat (Maria Rodés, Xarim Aresté, Gerard Quintana) i músics que, amb les seves propostes, se situen a mig camí (Santiago Auserón, Ferran Palau).
El festival fa deu anys i ho vol celebrar, primer de tot, amb una ampliació a les viles pròximes: Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. La poesia es bolca en el Maresme. En segon lloc, la Fundació Palau vol celebrar aquestes deu edicions amb una aposta per les joves generacions. Seguint l’esperit de Josep Palau i Fabre, cerquem en les noves generacions les veus poètiques dissidents per als moments de canvi com aquests. És per això que el festival, més que mai, aposta pels poetes i artistes que estan construint el seu món en el moment present.
En paral·lel, i seguint igualment el caràcter de Josep Palau i Fabre, també cal destacar l’espai dels clàssics en la programació del festival. D’una banda, Víctor Sunyol i Jordi Oriol parteixen de Shakespeare per abordar el treball de l’actor i el personatge, mentre que Jordi Cornudella ens guia per la filosofia presocràtica a través de les traduccions de Joan Ferrer, Jaume Pòrtulas i Sergi Grau.
Hem pensat que l’enigma del grup #SuperEnigmàrius de El Matí de Catalunya Ràdio podia quedar bé en aquest blog:
Pseudònim d’un poeta català del segle XX molt sorneguer, que es definia com a anarquista empíric
Anagrama: QUÈ REPTAR?
Pista: Celebrava el Sant el vint-i-quatre de juny
–
–
–
–
–
–
Resposta: PERE QUART
El dimecres 20 de maig, l’Escola va celebrar la Festa de Comiat dels alumnes de 2n de Batxlillerat. El Departament de Llengües va demostrar el seu efecte als estudiants recitant el poema If de Rudyard Kipling.
L’acte es va celebrar a l’Atlàntida de Vic.
Us deixem amb l’enllaç d’aquest poema,veureu als mestres de primària, secundària i batxillerat recitant la versió catalana i després un professor en recita la versió anglesa del poema.La música del vídeo et fa emocionar.
Sincerament,felicitats a tots els nois i noies que ja han acabat aquesta etapa de la vida. I felicitats als mestres i professors per escollir un poema amb aquests valors de valentia, humiltat i amb esperit d’auto superació, per esdevenir el que un busca, i tenir un destí bo i valuós per un mateix.
Vídeo:https://youtu.be/33grFL0YceE
SI
Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;
si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:
si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»
Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.
Si voleu llegir la biografia d’aquest premi Nobel us deixem aquest enllaç:
Jorerg Piringer és un exemple de nous artistes, que combinen la tecnologia per obtenir resultats altament poètics. Piringer crea Apps per iPhone, crea un llenguatge poètic molt innovador, que no et deixarà indiferent.
Podeu espiar els seus treballs tot clicant la seva pàgina web:
http://joerg.piringer.net/index.php?href=home.xml&mtitle=home
Vídeo:
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Blog de Poesia | Sant Miquel dels Sants
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
WordPress.com is the best place for your personal blog or business site.
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Poemes de Joan Vinyoli il·lustrats.
Bloc de la Biblioteca Joan Triadú de Vic
Celebrem la poesia al Col·legi Sant Miquel dels Sants (VIC)
Blog de Noticias de la Comunidad WordPress.com
setdepoesiastm 