Onze de setembre

Amb motiu de la Diada de Catalunya, honorarem  la nostra llengua amb una poesia de  Joan Maragall, El cant de la senyera

 EL CANT DE LA SENYERA

Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

¡Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
¡Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat!
¡Que voleï! ¡Contemplem-la
en sa dolça majestat!

¡Oh, bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel;
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Que gaudiu moltíssim!

Setanta anys de poesia catalana al col·legi Sant Miquel dels Sants

senti_ments

L’escola ha de vetllar perquè la poesia segueixi viva a dins les aules, “la poesia és l’essència de les humanitats”. Aquesta idea va quedar clara i es va demostrar a la passada inauguració del llibre Setanta anys de poesia catalana al col·legi Sant Miquel dels Sants i de l’exposició Senti_ments situada al Temple Romà de Vic. Una exposició que Mireia Puntí  va presentar tot recordant la importància de reconèixer els treballs artístics dels alumnes i va parlar de  la imposició de la utilitat en el món educatiu quan l’art també serveix, ja sigui per facilitar una experiència estètica com ser una mirada crítica amb la societat.El dissenyador de l’espai, Jaumira, va recalcar que el repte de l’exposició havia sigut buscar en el disseny de  l’espai aquells  trets característics del col·legi: el rigor, l’exigència, la discreció,  la sensibilitat pura. I introduïr-ho amb consonànica en un espai bell per si sol, com és el cas del Temple Romà.

“La poesia és transferible”   ens anunciava Josefa Contijoch en la seva ponència que va omplir el Temple Romà de paraules boniques i agraïments cap a la poesia.

Ignasi Roviró, Josefa Contijoch, Carme Codina,Jaumira, Mireia Puntí i  Enric Costa van fer-nos un tastet del llibre i ens vam empapar de poesia gairebé una hora. Envoltats de 18 plafons de fusta càlida amb 18 poemes que surten per fer-nos recordar el passat poètic d ‘una escola amb una llarga trajectòria.En fí, l’ambient perfecte per sortir del Temple, amb la sensació que sempre hi han coses a rescatar de la història. En aquest cas, de la intensa vida d’alguns alumnes que van deixar-nos versos com aquests, sortits de l’ànima:

“Doncs tinc les mans a la vida, agafades”

“El present sempre té pressa en el seu món”

El llibre editat forma part de la col·lecció Societat i ensenyament a Vic,i es divideix en 3 blocs dividits cronològicament, que sumen 60 veus poètiques, des del primer poema  El Pastor de Candi Espona i Bayés de l’any 1947 fins al poema Vida, a Montserrat Abelló de la Cristina Sabala i Jarque 2015. Amb pròleg del poeta vigatà Lluís Solà Sala.

  • Bloc 1: poetes dels anys 1947-1969
  • Bloc 2: poetes dels anys 1970-1979
  • Bloc 3: poetes dels anys 1980-2015

L’edició del llibre ha sigut amb el suport de la Institució Puig-Porret i El 9 Nou. I l’edició va a càrrec de Ingnasi Roviró, Carme Codina i Núria Molas.

Aquí us deixo alguns versos que vaig esgarrapar durant l’acte:

Era freda la neu i el temps opac...(Víctor Sunyol)

Fins i tot us ha fet gràcia veure’m indefens, mentre vosaltres ereu sota la màscara (Víctor Sunyol)

….Fóra impossible

cercar de nou

un retrobament .. (Enric Rovira i Bassas)

 HAIKU

Bell xiuxiueig.

Papallones sense esma

Les fulles cauen.

(Mariona Bertran i Subirana, 2006)

xuclant la darrera gota (Rovira)

Quan el silenci es torna pau… (Pere Puig i Font)

…no és matxucar paraules…

Recomanat a tot lletraferit

Contenidors de Francesc Parcerisas

Enhorabona

FrancescParcerisas

El poeta i traductor Francesc Parcerisas i Vázquez-nascut a Begues municipi del Baix Llobregat l’any 1944  ha sigut premiat per la serva trajectòria aquest 2.015:

  • Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2015): per la seva trajectòria.
  • Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia (2015): Seixanta-un poemes.

Deixant el prestigi que li aporten aquests premis al poeta contemporani, Parcerisas ens continua traslladan a una poesia que vol ser intimista i realista on sovint ens fa qüestionar la nostra moral i els nostres valors com a individu i com a societat. Un exemple el trobem en el poema Contenidors, que no podem deixar d’acostar-nos a la realitat cruel d’uns sense sostre que tots identifiquem i que podríem tenir-hi moltes coses en comú.

Creació d’un món amb paraules on es veu la Instatisfacció de l’esperit

CONTENIDORS

Al costat del lloc on aparco

un home de la meva edat

furga —un basto de ferro a la mà—

els contenidors de les escombraries.

Ni ell ni jo no esperem tresors,

només papers o ferralla per malvendre

o la roba estripada i bruta

que encara ens estimem quan s’accentua el fred.

Tanco el cotxe d’esma davant aquest altre jo

que només ha tingut una mica menys de sort

en l’equilibri damunt les teranyines de la vida.

Camino carrer enllà i de seguida me n’oblido.

Però, només una mica més amunt,

topo, de sobte, amb un noiet jove

que regira també deixalles d’un altre contenidor.

El destí que acabo d’acceptar en l’home gran

—més atzar o menys sort per a una fi inexorable—

ara em burxa com un ganxo damunt el pit:

en la desolació d’aquest jove també hi veig

els meus fills que regiren

amb el mateix meu ferro

les deixalles del futur.

Francesc Parcerisas, Seixanta-un poemes, Quaderns Crema, 2014

Entrevista:http://poetarium.llull.cat/poetarium/detall.cfm/ID/26838/CAT/francesc-parcerisas.html

Senti_ments: setanta anys de poesia

El Col·legi Sant Miquel dels Sants acabarà el curs escolar amb  la presentació d’un llibre i una preciosa exposició :

SENTI_MENTS

El 1947, en plena postguerra, un alumne de Sant Miquel va escriure un poema en català que va ser guardonat amb un premi literari. Així s’encetava una llarga producció poètica catalana que va començar amb les Festes literàries de Sant Tomàs dels anys quaranta fins als seixanta, va continuar amb tres revistes de poesia que es van publicar als anys setanta del passat segle, i ha arribat als concursos literaris de Sant Jordi que se celebren des dels vuitanta fins a l’actualitat.

Ara el Col·legi Sant Miquel ha publicat l’antologia poètica Setanta anys de poesia catalana en homenatge a aquests alumnes que durant tants anys han escrit poesia, seguint l’alenada poètica del seu interior expressada en paraula, sota l’empara de les seves lectures i del mestratge de professors.

L’exposició Senti_ments mostra alguns versos de l’antologia que han estat il·lustrats per alumnes de secundària, dibuixants i artistes amb una sensibilitat personal que els ha dut a transformar la paraula poètica i els sentiments que expressen en dibuix i color.

La inauguració i la presentació es farà el proper divendres dia 19 de juny a les vuit del vespre, al Temple Romà.

Us hi esperem

POESIA i +

La Fundació Palau presenta la desena edició del festival Poesia i + del 3 a l’11 de juliol a Caldes d’Estrac (Maresme)

Com en els últims dos anys, el festival tindrà un marcat accent musical. Es tracta en general de músics i cantants amb una forta vinculació amb la poesia. En alguns casos, són bandes liderades per poetes (Els Nens Eutròfics, Pentina’t Lula); en altres, cantants que han fet de la poesia un dels seus principals eixos (Maria del Mar Bonet, David Carabén). També comptarem amb músics que últimament s’han acostat a la literatura i han publicat (Maria Rodés, Xarim Aresté, Gerard Quintana) i músics que, amb les seves propostes, se situen a mig camí (Santiago Auserón, Ferran Palau).

El festival fa deu anys i ho vol celebrar, primer de tot, amb una ampliació a les viles pròximes: Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar. La poesia es bolca en el Maresme. En segon lloc, la Fundació Palau vol celebrar aquestes deu edicions amb una aposta per les joves generacions. Seguint l’esperit de Josep Palau i Fabre, cerquem en les noves generacions les veus poètiques dissidents per als moments de canvi com aquests. És per això que el festival, més que mai, aposta pels poetes i artistes que estan construint el seu món en el moment present.

En paral·lel, i seguint igualment el caràcter de Josep Palau i Fabre, també cal destacar l’espai dels clàssics en la programació del festival. D’una banda, Víctor Sunyol i Jordi Oriol parteixen de Shakespeare per abordar el treball de l’actor i el personatge, mentre que Jordi Cornudella ens guia per la filosofia presocràtica a través de les traduccions de Joan Ferrer, Jaume Pòrtulas i Sergi Grau.

Imatge del Festival el 2014
Imatge del Festival el 2014

http://www.poesiaimes.cat/

Enigmàrius

Hem pensat que l’enigma  del grup #SuperEnigmàrius de El Matí de Catalunya Ràdio podia quedar bé en aquest blog:

Pseudònim d’un poeta català del segle XX molt sorneguer, que es definia com a anarquista empíric

Anagrama: QUÈ REPTAR?

Pista: Celebrava el Sant el vint-i-quatre de juny

Resposta: PERE QUART

IF de Kipling

El dimecres 20 de maig,  l’Escola va celebrar la Festa de Comiat dels alumnes de 2n de Batxlillerat. El Departament de Llengües va demostrar el seu efecte als estudiants recitant el poema If de Rudyard Kipling.

L’acte  es va celebrar a l’Atlàntida de Vic.

Us deixem amb l’enllaç d’aquest poema,veureu als mestres de primària, secundària i batxillerat recitant la versió catalana i després un professor en recita la versió anglesa del poema.La música del vídeo et fa emocionar.

Sincerament,felicitats a tots els nois i noies que ja han acabat aquesta etapa de la vida. I felicitats als mestres i professors per escollir un poema amb aquests valors de valentia, humiltat i amb esperit d’auto superació, per esdevenir el que un busca, i tenir un destí bo i valuós per un mateix.

Vídeo:https://youtu.be/33grFL0YceE

                                 SI

Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn,
sense donar-te fums, ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:

si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Si voleu llegir la biografia d’aquest premi Nobel us deixem aquest enllaç:

http://www.poetryfoundation.org/bio/rudyard-kipling